Un museo como punto de encuentro multicultural

Castellano Parte Superior / Valencià Part Inferior Un museo como punto de encuentro multicultural En posts anteriores he comentado varias veces la importancia de que los ámbitos culturales sean lugares de encuentro que ayuden a la inserción social y al entendimiento entre culturas. Algunas instituciones lo consiguen, otras se quedan a mitad camino y otras, directamente, ni lo intentan. Es caso que voy a comentar a continuación es el museo de historia de Valencia, el “Museu d’Història de València” (Mhv). ¿Un museo de historia punto de encuentro entre culturas? ¿Un museo de historia puede abarcar problemáticas actuales como la xenofobia y el racismo? ¿Un museo de historia local puede dar su lugar a los extranjeros? ¿Un museo de historia no es un museo en el cual aprendes la historia de una ciudad y sus acontecimientos pasados?  Preguntas tan comunes y entendibles si tenemos en cuenta la concepción tradicional de un museo de historia. Pero, ya la primera pregunta se rompe cuando tenemos en cuenta que la historia no es estática, cada día es un grano de la historia de un lugar y en la memoria de una sociedad. A lo largo de la historia, las migraciones han sido una constante, todas las naciones hemos sido emigrantes e inmigrantes, no hay ninguna cultural, ninguna nación, que no sea fruto de un intercambio cultural originado por oleadas de inmigrantes y emigrados, ya pueden ser a nivel nacional que internacional. Pero, siempre se tiende a bloque la huella de estos migrantes en pro del resultado, de la historia única de un territorio, de la “pureza” de un lugar. Actualmente los flujos migratorio son más visibles, la sociedad valenciana está formada por un cúmulo de personas originarias de diferentes lugares del mundo y que migran por diferentes razones: conflictos bélicos, falta de trabajo, inseguridad, etc. Es un hecho histórico que se ve su huella en la cultura local. El “Museu d’Història de València”, lejos de bloquear este fenómeno, tiende a darle importancia y relevancia. En su interior se pueden encontrar la exposición “En sus zapatos” que aborda desde la situación de los “refugiados” mediante colaboraciones con ACNUR, hasta una exposición sobre la relevancia de las mujeres inmigrantes emprendedoras en Valencia. El “Museu d’Història de València”, recuerda la horrible situación que viven los refugiados que pueden ser cualquier lugar del mundo, en cualquier momento, incluso también podría ser Valencia, con la reproducción de una tienda de un campo de refugiados, planteando cómo es el día a día de estas personas, con problemáticas tan básicas: cómo acceder al agua; que forman parte de la historia de su tierra, pero también de la nuestra a verse obligados a huir. Un punto de encuentro que en vez de dar importancia sobre las diferencias culturales, se centra en los elementos culturales comunes, que favorecen el interés, el intercambio y el respeto de, precisamente, las diferencias culturales. Quitar la etiqueta de “diferente” o extranjero e incluirla como un todo. Con el objetivo de quitar la concepción estática de un museo de historia y centrarse en estos fenómenos, ha nacido “Per memòria. Associació d’Amics del Museu d’Història”. Esta Asociación pretende posicionar el museu como un punto de encuentro entre los diferentes colectivos que conformen la ciudad de Valencia (tanto a nivel cultural como generacional) para fomentar el debate y el intercambio de experiencias y opiniones, además de otorgar relevancia a las pequeñas voces que día a día conforman la historia de la ciudad de Valencia. Un museu com punt d’encontre multicultural En posts anteriors he comentat diverses vegades la importància que els àmbits culturals siguen llocs d’encontre que ajuden a la inserció social i a l’enteniment entre cultures. Algunes institucions ho aconsegueixen, altres es queden a meitat camí i altres, directament, ni es preocupen. El cas que vaig a comentar ací és el Museu d’Història de València. Un museu d’història punt d’encontre entre cultures? Un museu d’història pot abarcar problemàtiques actuals com la xenofobia i el racisme? Un museu d’història local pot donar lloc als estrangers? Un museu d’història no és un museu en el qual aprens de la història d’una ciutat i d’esdeveniments passats? Preguntes tan comuns com entenibles si tenim en compte la concepció tradicional d’un museu d’història. Però, ja la primera pregunta es trenca quan tenim en compte que la història no és estàtica, cada dia és un gra de la història d’un lloc i en la memòria d’una societat. Al llarg de la història, les migracions han sigut una constant, totes les nacions hem sigut emigrants i immigrants, no hi ha cap cultura, cap nació, que no siga fruit d’un intercanvi cultural originat per onades d’emigrants i d’immigrants, tant a nivell nacional com internacional. Però, sempre es tendeix a bloquejar la imprompta d’aquests migrants en pro del resultat, de la història única d’un territori, de la “puresa” d’un lloc. Actualment els fluxos migratoris són més visibles, la societat valenciana està formada per un cúmul de persones originàries de diversos llocs del món i que migren per diverses raons: conflictes bèl·lics, falta de treball, inseguretat, etc. És un fet històric que es veu la seva petjada en la cultura local. El Museu d’Història de València, lluny de bloquejar aquest fenomen, tendeix a donar-li importància i ressò. Al seu interior es poden trobar “En sus zapatos” exposició que aborda des de la situació dels “refugiats” amb col·laboracions amb ACNUR, fins una exposició sobre la rellevància de les dones immigrants emprenedores a València. El Museu d’Història de València, recorda la situació horrible que viuen els refugiats que poden ser de qualsevol banda del món i en qualsevol moment, també podria ser València, amb la reproducció d’una tenda d’un camp de refugiats plantejant com és el dia a dia d’aquestes persones, amb problemàtiques tant bàsiques: com accedir a l’aigua; que formen part de la història de la seva terra, però també de la nostra al veure’s obligats a fugir. Un punt d’encontre que en compte de donar importància sobre les diferències culturals, es centren en els elements culturals comuns, que afavoreixen el interès, el intercanvi i el respecte de, precisament, les diferències culturals. Llevar l’etiqueta de “diferent” o “estranger” i incloure-la com un tot. Amb l’objectiu de llevar la concepció estàtica d’un Museu d’Història i centrar-se en aquells fenomens, situacions i col·lectius que poc a poc creen la història de la ciutat, ha nascut “Per memòria. Associació d’Amics del Museu d’Història”. Aquesta Associació pretén “possicionar” al museu com un punt d’encontre entre els diferents col·lectius que conformen la ciutat de València (tant a nivell cultural com generacional) per fomentar el debat i el intercanvi d’experiències i opinions, a més de donar ressò a les petites veus que dia a dia van conformant la història de la ciutat de València.

Un comentario en “Un museo como punto de encuentro multicultural

  1. Un post muy acertado. De hecho, creo que el tema del valor del patrimonio, en manos de políticos y nacionalistas, puede acabar siendo una arma que encubre un odio xenófogo. Ahora bien, como dices, el patrimonio y la cultura también puede usarse (por suerte) con mejores fines, como el respeto y el reconocimiento.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s