Gamificación. Aprender jugando. ¿Es posible?

Castellano Parte Superior / Valencià Part Inferior

GAMIFICACIÓN. APRENDER JUGANDO  ¿ES POSIBLE?

La semana pasada fui a Olivella (Cataluña) a impartir unos conocimientos sobre la Prehistoria a alumnos de 3º de Primaria. Y estaréis pensando, pufff, que rollo. Una más que va con los textos y cuatro imágenes a explicar de dedillo las etapas del Paleolítico, el Neolítico y la Edad de los Metales. Pero no. En este caso no se trata de una clase donde yo hable y los alumnos escuchen, sino todo lo contrario. Mientras explicamos los conceptos utilizando el ordenador, un proyector y el Power Point, se ponían dichos conocimientos en práctica mediante una serie de actividades y talleres que se realizaron durante 2 jornadas escolares. De esta manera, los niños aprenden sobre la prehistoria jugando y divirtiéndose, o lo que es lo mismo, educación no formal o gamificación.

¿Qué es la gamificación? Es lo que os estaréis preguntando alguno de vosotros. Aunque parezca una palabra rara, quedaros con ella, porque estoy segura que la oiremos mucho junto con las TIC en un par de años. Se trata de aplicar mecanismos de juegos en espacios o entornos no lúdicos, como puede ser una escuela, una biblioteca, un museo… y aunque a primera instancia pensemos enseguida en videojuegos y juegos online, la verdad es que en el mundo real, el offline, también se puede y se debe aplicar estos mecanismos. En resumidas cuentas, se trata de hacer divertido algo que de normal sería aburrido. Porque la verdad es que todo cambia cuando jugamos. No sólo nos divertimos, estamos más motivados e incluso hay una competividad, sino que además, aprendemos. Aprendemos sin darnos cuenta. Es lo que se llama la “Educación no formal”. La gamificación no es sólo juego y aprendizaje, sino también engloba conceptos como participación social y colectiva, competividad y repetición de una acción para obtener un logro, mérito o premio.

Cabe decir antes de explicaros los talleres que hice, que el colegio donde fui a impartir los talleres tiene un método de enseñanza diferente al que estamos acostumbrados. Ellos no tienen asignaturas, sino que trabajan por proyectos. En este caso, el Aula de la Fantasia, escogió el tema de la Prehistoria como proyecto académico. A lo largo de todo el año escolar, estos alumnos se han encargado de buscar información, redactarla, sintetizarla e incluso de realizar un Power Point y exponer sus trabajos en grupo oralmente al resto de la clase. Se trata de un método de aprendizaje muy innovador y enriquecedor, ya que se enseña a los niños desde pequeños a exponer en grupo, a defender sus ideas, a pensar por sí mismos, a recopilar información y seleccionar aquella más importante y a utilizar los recursos que tienen a su disposición. Y se nota que este método es efectivo. Cuando fui a impartir los talleres, los alumnos no sólo se sabían todo aquello que les pregunte, sino que son muy participativos y tienen una gran curiosidad por todo, y no se callan, sino que preguntan para saciar sus dudas.

Tamara, su profesora, me dijo que el tema de la Evolución de la especie humana era lo que peor llevaban, ya que se hacían un lio entre tantos años, especies, etc. así que el primer día me centre en realizar unos juegos de participación colectiva para que comprendieran la evolución de la especie.

Como eran niños de 3º de primaria decidí que sólo nos íbamos a centrar en las 5 especies más importantes: Australopithecus – Homo Habilis – Homo Erectus – Homo Neanderthalensis – Homo Sapiens. Aunque alguno de ellos me hablo del Australopithecus Robustus y todo, con lo que yo me quede muy sorprendida que supieran eso, incluso me preguntaron por el Homo Antecessor. Digo esto para que entendáis hasta que punto estos niños adquieren nuevos conocimientos y los asimilan sin necesidad de empollarse todo el temario. De como de efectivo es este nuevo sistema educativo.  Pero continuemos.

Lo primero que se hizo fue dibujar a las especies a tamaño gigante en papel. Se contorneo la silueta de cinco alumnos y posteriormente las pintaron viendo unas imágenes en el ordenador y en los libros que les facilite. El resultado lo podéis ver en la fotografía. Una vez hechas las 5 especies las colgamos en las paredes y empezamos el juego. Se dividió a la clase en 4 grupos y se les comento que se iban a pasar una serie de imágenes, etiquetas (podían ser palabras, números o frases) y que tenían que relacionarlas con la especies que habían hecho. Si acertaban ganaban un punto; sino lo perdían y otro grupo podía ganar ese punto. Lo que se pretendía aquí era que trabajar en grupo y que debatieran donde y porque la etiqueta/imagen iba en una especie u en otra. También aquí está presente el factor no sólo de juego, sino de competencia entre ellos por ganar. De este modo se motiva a los alumnos a participar y razonar sus conocimientos para ganar un premio.

Una vez iniciado el juego o actividad mientras repartías las etiquetas/imágenes era sorprendente ver como razonaban y hablaban sobre ello.  No sólo debían indicar dónde iba, sino que se tenía que razonar el porqué a toda la clase. Si algún grupo fallaba, toda la clase levantaba la mano y exponía el porqué se habían equivocado y cuál era la respuesta correcta. De este modo aprendieron que los Neandertales fueron los primeros en enterrar a los muertos; que los Sapiens inventaron la cerámica; que los Australopithecus nacieron en África y que fue la primera especie en ser bípeda; que los Habilis fueron la primera especie que fabrico herramientas, etc. Dentro de esta actividad también quisimos que los niños buscaran información en sus ficheros personales. Se les entrego una imagen de un mapa global a cada grupo y se les indico que tenían que pintar los continentes donde había residido la especie que se le indicará.

El día siguiente llego el turno del taller de Arte Rupestre. Antes de empezar a pintar con las manos, explique con su ayuda que escenas eran las más frecuentes cuando se realizaban pinturas rupestres; donde se pintaban; de que colores y que materiales utilizaban para fabricar sus pigmentos… la idea también era que ellos vieran antes imágenes para poderlas plasmar luego en la “Cueva Prehistórica”. Es un taller fácil, barato y que los niños encuentran muy divertido y en el que aprenden sin darse cuenta que es el de Arte rupestre ya que dibujan sus creaciones artísticas a la manera de los hombres prehistóricos. Pintaron mamuts, ciervos, bisontes, escenas de caza, manos en negativo… de color rojo, marrón y negro con los dedos y palos. A la vez que imitaban y aprendían luego nos explicaban que habían pintado y que simbolizaba. Los materiales que se emplearon fueron: papel y pinturas de color rojo, marrón, naranja y negro.

Ya después de recreo realizaron otra actividad. En este caso iba sobre el Paleolítico, Neolítico y la Edad de los Metales. En la pizarra se colgó un gran cartel que dividía las etapas de las Prehistoria y en la otra parte habían frases como: ¿qué comían? ¿Dónde vivían?… los alumnos tenían que relacionar las tarjetas de colores que se les daban en este panel donde estaban escritas frases como: “inventaron la agricultura y la ganadería” o “vivían en cuevas y abrigos”, etc. y tenían que relacionarlas con el apartado correspondiente, y por supuesto explicar el por qué en voz alta. Si se equivocaban entonces toda la clase colectivamente participaba para responder correctamente donde iba la tarjeta.

Además de todo esto, se les facilitó un dossier con actividades y juegos sobre la Prehistoria, adecuado a su edad, para que pudieran terminar de formarse y reforzar los conocimientos, ya sea en su casa como en el aula.

Teniamos planteados otros talleres que por falta de tiempo, que no de presupuesto, ya que básicamente se utilizaron recursos multimedia (TIC) y de la escuela (muy barato todo) no se pudieron hacer. Pero se pueden realizar talleres de cerámica con arcilla; de fabricación de abalorios con huesos de aceituna, bolitas de arcilla, moluscos, bellotas, etc.; de vestimentas prehistóricas; talleres de fabricación de armas y herramientas; una simulación de una excavación arqueológica… como digo siempre con creatividad, motivación y un poco de imaginación puedes realizar miles de talleres y actividades didácticas sobre la Prehistoria o cualquier concepto que quieras. También aquí es importante que los educadores quieran ofrecer este tipo de experiencias educativas para sus alumnos.

Mi experiencia: fue genial trabajar con ellos y disfrutar, a la vez que evaluaba si servía realmente para ellos aprender de este modo. Y la verdad es que sí.

La experiencia de su profesora Tamara y cito textualmente lo que ha dicho:

“Com a tutora crec q és molt positiu realitzar tallers didàctics amb professionals especialitzats amb el projecte que s’estudia, en aquest cas la prehistòria. A més a més serveix tant per a que els nens repassin els continguts q ja saben com per aprendre’n de nous. Aquesta acitivitat ha sigut molt dinàmica i els nens estaven molt contents i motivats. Per ultim, cal remarcar q els tallers q ferem de l’evolucio humana i de les pintures rupestres estaven molt ben programats i adaptats a l’edat i nivell acadèmic dels alumnes, també la metodologia era molt adient, la qual cosa feia que els nens participaren i estigueren atents en tot moment. Realment, pense que val la pena”.

Experiencia de los alumnos: pienso que muy positiva, ya que me dijeron que si volvia el Lunes a la escuela. Se divirtieron y reforzaron sus conocimientos, y lo mejor de todo, pusieron en práctica algunos de ellos.

Para concluir dar las gracias a Tamara por darme la oportunidad de impartir estos talleres en su clase. Gracias a los alumnos de la clase de la fantasia por participar tanto de las actividades/talleres que realizamos y ser tan agradables y trabajadores. Y gracias a la escuela por invitarme a ir 🙂  La verdad es que me lo pase muy bien y yo también aprendí con ellos mucho.

Y por último una pregunta para todos vosotros. ¿Qué pensáis sobre la gamificación? ¿es posible aplicar estos nuevos métodos de aprendizaje no formal a nuestro sistema educativo con resultados positivos, ya sean de Historia, Arte, Ciencia o lo que se os ocurra? ¿Podéis contarnos alguna experiencia personal?

Un saludo para todos.

PD: Si tenéis alguna pregunta o duda, no dudéis en preguntar 🙂

GAMIFICACIÓ. APRENDRE JUGANT. ÉS POSSIBLE?

La setmana passada vaig anar a Olivella (Catalunya) a impartir uns coneixements sobre la Prehistòria a alumnes de 3r de Primària. I estareu pensant, puff, quin rotllo. Una més que va amb els textos i quatre imatges a explicar de carrereta les etapes del Paleolític, el Neolític i l’Edat dels Metalls. Però no. En aquest cas no es tracta d’una classe en la què jo parle i els alumnes escolten, sinó tot el contrari. Mentre expliquem els conceptes usant l’ordinador, un projector i el Power Point, es posaven aquests coneixements en pràctica mitjançant una sèrie d’activitats i tallers que es realitzaren durant 2 jornades escolars. D’aquesta forma, els nens aprenen sobre la prehistòria jugant i divertint-se, o el què és el mateix, educació no formal o gamificació.

Què és la gamificació? És el què vos estareu preguntant alguns de vosaltres. Encara que parega una paraula estranya, quedeu-se amb ella, perquè estic segura que l’escoltarem molt junt amb les TIC en un parell d’anys. Es tracta d’aplicar mecanismes de jocs en espais o entorns no lúdics, com pot ser una escola, una biblioteca, un museu… i encara que en un primer moment pensem en videojocs i jocs online, la veritat és que en el món real, l’offline, també es pot i es deu aplicar aquests mecanismes. En resum, es tracta de fer divertit allò que de normal seria avorrit. Perquè la veritat és que tot canvia quan juguem. No sòls ens divertim, estem més motivats i inclús hi ha una competitivitat, sinó que a més, aprenem. Aprenem sense donar-nos compte. És el què s’anomena «Educació no formal». La gamificació no és sòls joc i aprenentatge, sinó també engloba conceptes com participació social i col·lectiva, competitivitat i repetició d’una acció per obtindre un premi, mèrit o assoliment. 

Cal dir abans d’explicar-vos els taller que vaig fer, que el col·legi on vaig anar a impartit aquests tenen un mètode d’ensenyament diferent al què estem acostumats. Ells no tenen assignatures, sinó que treballen per projectes. En aquest cas, l’Aula de la Fantasia va escollir el tema de la Prehistòria com projecte acadèmic. Al llarg de tot l’any escolar, aquests alumnes s’han encarregat de buscar informació, redactar-la, sintetitzar i inclús de realitzar un Power Point i exposar els seus treballs en grup de forma oral a la resta de la classe. Es tracta d’un mètode d’aprenentatge molt innovador i enriquidor, ja què s’ensenya als xiquets des de menuts a exposar en grup, a defendre les seves idees, a pensar per ells mateix, a recopilar informació i seleccionar aquella més important i utilitzar els recursos que tenen al seu abast. I es nota que aquest mètode és efectiu. Quan vaig anar a impartir els tallers, els alumnes no sòls es sabien tot allò que els preguntava, sinó que són molt participatius i tenen una gran curiositat per tot, no es callen, sinó que pregunten per saciar els seus dubtes.

Tamara, la seva professora, em va dir que el tema de l’Evolució de l’espècie humana era el què pitjor duien, ja què es feien un embolic entre tants anys, espècies, etc. així que el primer dia em vaig centrar en realitzar uns jocs de participació col·lectiva per a què comprengueren l’evolució de l’espècie.

Com eren xiquets de 3r de primària vaig decidir que sòls ens anàvem a centrar en les 5 espècies més importants: Australopithecus – Homo Habilis – Homo Erectus – Homo Neanderthalensis – Homo Sapiens. Encara que algun d’ells em va parlar del Autralopithecus Robustus i tot, cosa que em va sorprendre molt que ho saberen, inclús em varen preguntar pel Homo Antecessor. Conte açò per a que entengueu fins a quin punt aquests xiquets adquireixen nous coneixements i els assimilen sense necessitat d’empollar-se tot el temari. De com d’efectiu és aquest nou sistema educatiu. Però continuem.

El primer que es va fer fou dibuixar a les espècies a mida gegant en paper. Es va contornejar la silueta de cinc alumnes i posteriorment les pintaren veient unes imatges a l’ordinador i en els llibres que els vaig facilitar. El resultat el podeu veure en la fotografia. Una vegada fetes les 5 espècies les penjàrem en les parets i començàrem el joc. Es va dividir la classe en 4 grups i es va comentar que anaven a passar una sèrie d’imatges, etiquetes (podien ser paraules, nombres o frases) i que tenien que relacionar-les amb les espècies que havien fet. Si encertaven guanyaven un punt; sinó el perdien i altre grup podria guanyar eixe punt. El què es pretenia ací era treballar en grup i que debateren  on i perquè l’etiqueta / Imatge anava en una espècie o en altra. També ací està present el factor no sòls de joc, sinó de competència entre ells per guanyar. D’aquest mode es motiva als alumnes a participar i raonar els seus coneixement per guanyar un premi.

Una vegada començat el joc o activitat mentre reparties les etiquetes/imatges era sorprenent ver com raonaven i parlaven sobre aquest. No sòls devien indicar on anava, sinó que es tenia que raonar el per què a tota la classe. Si algun grup fallava, tota la classe alçava la ma i exposava en què s’havia enganyat i quin era la resposta correcta. D’aquesta forma aprengueren que els Neandertals foren els primers en soterrar als morts; que els Sapiens inventaren la ceràmica; que els Austrolopithecus varen nàixer a Àfrica i que fou la primera espècie bípeda; que els Habilis foren la primera espècie que va fabricar ferramentes, etc. Dins d’aquesta activitat també varem voler que els xiquets buscaren informació en els seus fitxers personals. Se lis entregà una imatge d’un mapa global a cada grup o se lis va indicar que tenien que pintar els continents on havia residit l’espècie indicada.

El dia següent fou el torn del taller d’Art Rupestre. Abans de començar a pintar amb les mans, vaig explicar amb la seva ajuda quines escenes eren les més freqüents quan es realitzaven pintures rupestres; on es pintaven; de quins colors i quins materials utilitzaven per fabricar els seus pigments… la idea també era que ells veieren abans imatges per poder-les plasmar després en la «Cova Prehistòrica». És un taller fàcil, barat i que els nens troben molt divertit i en el qual aprenen sense donar-se compte què és l’Art rupestre ja què dibuixen les seves creacions artístiques a la forma dels homes prehistòrics. Pintaren mamuts, cérvols, bisons, escenes de caça, mans en negatiu… de color roig, marró i negre amb els dits i pals. A la vegada que imitaven i aprenien després ens explicaven el què havien pintat i què simbolitzava. Els materials que s’usaren foren: paper i pintures de color roig, marró, taronja i negre.

Ja després de l’esplai realitzaren una altra activitat. En aquest cas anava sobre el Paleolític, Neolític i l’Edat dels Metalls. En la pissarra es varen penjar un gran cartell que dividia les etapes de la Prehistòria i en l’altra banda hi havia frases com: què menjaven? On vivien?… els alumnes tenien que relacionar les targetes de colors que se lis donaven en aquest panell on estaven escrites frases com: «inventaren l’agricultura i la ramaderia» o «vivien en coves i abrics», etc. i tenien que relacionar-les amb l’apartat corresponent, i per suposat explicar el per què en veu alta. Si s’enganyaven aleshores tota la classe col·lectivament participava per respondre correctament on anava la targeta.

A més de tot açò, se lis va facilitar un dossier amb activitats i jocs sobre la Prehistòria, adequat a la seva edat, per a què pogueren acabar de formar-se i reforçar els coneixement, ja siga en sa casa o en l’aula.

Teníem plantejats altres tallers, que per falta de temps, no de pressupost, ja què bàsicament s’usaren recursos multimèdia (TIC) i de l’escola (molt barat tot) no es varen poder fer. Però es poden realitzar tallers de ceràmica amb argila; de fabricació d’abaloris amb pinyols d’oliva, boletes d’argila, moluscs, bellotes, etc.; de vestimentes prehistòriques; tallers de fabricació de ferramentes i armes; una simulació d’excavació arqueològica… com dic sempre amb creativitat, motivació i un poc d’imaginació pots realitzar milers de tallers i activitas didàctiques sobre la Prehistòria o qualsevol concepte que vuigues. També ací és important que els educadors vuiguen oferir aquest tipus d’experiències educatives per als seus alumnes.

La meua experiència: fou genial treballar amb ells i gaudir, a la volta que avaluava si servia realment per a ells aprendre d’aquest mode. I la veritat és que sí.

L’experiència de la seva professora Tamara i cite textualmente el què ha dit:

“Com a tutora crec q és molt positiu realitzar tallers didàctics amb professionals especialitzats amb el projecte que s’estudia, en aquest cas la prehistòria. A més a més serveix tant per a que els nens repassin els continguts q ja saben com per aprendre’n de nous. Aquesta acitivitat ha sigut molt dinàmica i els nens estaven molt contents i motivats. Per ultim, cal remarcar q els tallers que ferem de l’evolucio humana i de les pintures rupestres estaven molt ben programats i adaptats a l’edat i nivell acadèmic dels alumnes, també la metodologia era molt adient, la qual cosa feia que els nens participaren i estigueren atents en tot moment. Realment, pense que val la pena”.

Experiència dels alumnes: pense que molt positiva, ja què em varen dir que si tornava el Dilluns a l’escola. Es varen divertir i reforçaren els seus coneixements, i el millor de tot, posaren en pràctica alguns d’ells.

Per concloure donar les gràcies a Tamara per donar-me l’oportunitat d’impartir aquests tallers en la seva classe. Gràcies als alumnes de la classe de la fantasia per participar en els activitats/tallers que realitzarem i ser tan agradables i treballadors. I gràcies a l’escola per convidar-me a anar 🙂 La veritat és que m’ho vaig passar molt bé i jo també vaig aprendre molt amb ells.

I per últim una pregunta per a tots vosaltres. Què penseu sobre la gamificació? És possible aplicar aquests nous mètodes d’aprenentage no formal al nostre sistema educatiu amb resultats positius, ja siguen d’Història, Art, Ciència o allò que se’ns passi pel cap? Podeu contar-nos alguna experiència personal?

Una salutació a tots.

PD: Si teniu alguna pregunta o dubte, no dubteu en preguntar 🙂

Anuncio publicitario